Mujong

前燕对东北亚的控制
Setze regnes
16 regnes
Cheng Han
Zhao anteriors (Han septentrionals)
Zhao posteriors (Txao posteriors)
Liang anteriors (Leang anteriors)
Liang posteriors (Leang posteriors)
Liang occidentals (Leang occidentals)
Liang septentrionals (Leang septentrionals)
Liang meridionals (Leang meridionals)
Qin anteriors (Jin anteriors)
Qin posteriors (Jin posteriors)
Qin occidentals (Jin occidentals)
Yan anteriors (Yen anteriors)
Yan posteriors (Yen posteriors)
Yan septentrionals (Yen septentrionals)
Yan meridionals (Yen meridionals)
Xia
No inclosos
en els 16 regnes
Ran Wei
Qiao Zong (Shu occidentals)
Yan occidentals (Yen occidentals)
Duan
Yuwen
Chouchi
Wei (Dingling)
Dai
Huan Chu (Huan Xuan)

Els mujong foren un clan dels sienpei que van fundar una de les efímeres dinasties xineses del nord al segle iv.

Vers la segona meitat del segle iii, els mujong van crear un regne propi a la regió del riu Leao, al sud-oest de la moderna Manxúria, en el territori que havien deixat lliure els wu-huan. Al segle següent es van enfrontar a la Zhao anteriors fundada per un príncep xiongnu, i després a la dinastia dels Zhao posteriors (o Tchao posteriors) que es va enfonsar a la mort del sobirà Xe-Hu el 349, quan els seus hereus i els generals es van disputar la successió, i els mujong van aprofitar l'anarquia per apoderar-se de l'Hopei (entre 350 i 352), Shansi i Shantung.

De la lluita van sortir vencedors els mujong dirigits per Mujong Tsiun (349-360) que vers el 350 va establir la seva capital a Yen (Ki) la moderna Pequín o Beijing, i més tard, el 357, a (Tchang-to), i finalment Luoyang en 664.[1] La seva nissaga fou coneguda com a dinastia dels Yen anteriors o Yan anteriors o Ts'ien Yen (349-370). El 364 el seu successor encara dominava Lo-yang que efímerament havia estat recuperada pels Jin meridionals, i va avançar cap a la riba nord del Huau-ho el 366.

El 369 el rei de la dinastia dels Jin anteriors (o Qion o Ts'in anteriors o Ts'ein Ts'in), Fu Kien, va ocupar Lo-yang als mujong i tot seguit T'ai-yuan i finalment (Tchang-tö) la capital, on va fer presoner al seu rei i va posar fi a la dinastia dels Yen anteriors, incorporant els seus territoris (Hopei, Shansi, Shantung i Honan) als que ja posseïa al Shensi. El 376 després de dues campanyes contra Liang anteriors i l'estat de Dai, Fú Jiān dels Qin anteriors va tornar a unificar tot el nord de la Xina però el 383 va ser decisivament derrotat a la batalla del Riu Fei per l'exèrcit dels Jin Oriental.[2] Després de la batalla, les forces Jin van avançar cap al riu Groc i van recuperar gran part de terreny xinès, i la derrota va provocar una gran inestabilitat i tot i que la dinastia dels Jin anteriors va durar fins al 394,[3] Murong Chui es va apoderar de Hopei i el Shantung en 384 on va fundar una dinastia coneguda per dinastia dels Yen posteriors[4] que va durar fins al 407, i la seva antiga capital Chang'an cauria l'any 385 en mans dels Xianbei de la Dinastia dels Yen Occidentals, que només va durar fins al 394, quan va caure en mans dels Yen posteriors,[4] i el mateix Fu Jiān moriria el 385 a mans del seu antic general Yao Chang, que fundaria la Dinastia dels Jin posteriors a Shensi i part de Honan, que cauria a mans de la Dinastia Jin en 417.[5]

  1. Grousset, Rene. The Empire of the Steppes (en anglès). Rutgers University Press, 1970, p. 58. ISBN 0-8135-1304-9. 
  2. Peers, C. J.. Imperial Chinese Armies (1) 200 BC - AD 589 (en anglès). Osprey Publishing, 1995. ISBN 1-85532-514-4. 
  3. Book of Jin. Vol. 114. 
  4. 4,0 4,1 Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China (en anglès). Rowman & Littlefield, 2009, p. 368. ISBN 9780810860537. 
  5. Xiong, Victor Cunrui. Historical Dictionary of Medieval China (en anglès). Rowman & Littlefield, 2009, p. 417. ISBN 9780810860537. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search